I tot i així seguiràs sent el causant dels meus plors, crits en silenci de desesperació i ràbia.Tassons mig buits que no deixen marques dels meus llavis, perquè no has tornat a tocar-los.
N'hi ha prou amb una simple mirada, un simple gest, una simple fotografia o fins i tot, un record de la teva olor. És igual, qualsevol cosa que pugui relacionar amb tu hem basta per recordar-te. És increible el que fan els 5 sentits. Crec que ho fan a posta per no poder-me llevar aquest record teu que, dia a dia aumenta i disminueix a la vegada. Tot es impotència per no poder ser el que tú vols, el que cerques d'una persona. Ho he intentat, t'ho juro, pero m'ha estat impossible. Realment no té remei. Hauré de cercar una altra solució, no creus?
No hay comentarios:
Publicar un comentario